Sempre m'agrada recordar com vaig conèixer les persones que estimo.
Qui m'anava a dir, quan ja fa més de 20 anys, i vaig seure el 1er dia d'institut al teu costat, que a partir d'aquell dia començava una gran amistat, una amistat de les que et fan ser família.
Quan no callaves a classe, i després em demanaves els apunts, malgrat que tu sempre has estat molt millor estudiant que jo. Quan feiem campana al bar, quan vareu anar un grupet a parlar amb el nostre tutor per a que no em fessin repetir curs per haver suspès anglès, quan vam fer les nostres 1eres vacances juntes amb les propines de treballar tot un estiu al Marina, quan ens vam treure el carnet de conduir, quan sortíem de festa i muntàvem uns sidrals que feien història, quan ens va assetjar un berber en un poblatxo tocant el desert del Sahara, i vam haver de fotre el camp en plena nit i creuar l'Atles, a tota llet en un cotxe que si posaves l'aire condicionat es calava, quan quasi matem al De Simon a Egipte donant-li Coca-Cola perquè ens pensàvem que es queixava perquè tenia rollo, i quan vas preparar arròs saltejat amb fuet perquè no teniem res més a la nevera, quan els dijous bebiem cervesa i xerràvem fins les tantes, quan vam entrar fent un trompo a aquell restaurant i el cambrer ens va dir que qualsevol no ens donava taula i un llarg etcètera que no s’acaba i que aquí no cal explicar...
Hem passat ja una part molt important de la nostra vida , les hem passat de tots colors, moltíssimes coses bones i les que ens que ens queden, i algunes de molt dolentes, i em fa feliç haver-te tingut sempre al meu costat.
Avui ja amb el teus petits hereus, als que els hi podrem explicar algunes de les nostres batalletes. (Pobrets !!)
Els podràs ajudar a entendre que els amics, els de veritat, son els que t'estimen, malgrat coneixent de 1a mà tots els teus defectes, i que a la vida son molt importants, imprescindibles, perquè t'ajuden a créixer, a madurar i a fer-te millor persona.
Que amb amics de veritat, es divertirán, viatjaran, que inclòs algun temps podran viure junts, que els ajudaran quan vinguin moments tristos, que segur en vindran, que els aixecaran quan caiguin molt avall, i que els posaran al seu lloc, quan s'enfilin més a munt del compte, que es podran enfadar molt i molt, però sempre tenint la certesa interior que, quan l'amistat es de les de debò, de les que t'alegren el cor quan a l'altre li passen coses bones i t'entristeixen i et causen dolor quan les coses no li van bé, amb aquests amics, les enfadades més tard o més d'hora quedaran en un no res.
Perquè amb els amics també s'aprèn a perdonar i a ser perdonat.
Els hi podràs explicar que els bons amics et diuen les veritats, i altres vegades, senzillament et diuen el que en aquell moment necessites sentir. Però que només els de debò, saben escollir el moment idoni per a cada cosa.
Tot i que, per molt que els hi ho expliquis, ho hauran d'experimentar ells com ho hem fet nosaltres.
Del que no em queda cap dubte és que en Manelet i en Bernat han fet sort amb la família que els hi ha tocat, seran uns nens molt feliços i amb la millor mare !
Per molts anys Camps, i que sempre els podem viure plegades! Passa un bonic dia d'aniversari ! Perquè la vida és un privilegi curt que s'ha de celebrar!
#amicsquesonfamilia #permoltsanys #graciespertant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada