Vivim en un món, en el que un capità es capaç d'abandonar en un vaixell que s'enfonsa a 1.400 persones que estaven gaudint de les seves vacances.
En un món, on un, per ser gendre de rei que, i només pel fet de ser-ho, durant la resta de la seva vida no s'haurà de preocupar per problemes econòmics, tot i així, roba i estafa al seu país.
En un món on es pot violar i assassinar a una noia i que el càstig sigui una condemna de 20 anys que probablement quedaran en 10 o 12, en una presó on podrà treballar, guanyar un sou, estudiar, veure el canal plus i quan surti cotitzar l'atur.
En un món on, la meitat dels seus habitants passen gana, mentre l'altre meitat llença tones i tones d'aliments.
En un món, en el que una empresa dels Estats Units pot fer trontollar a un país, decidint que avui està en crisi i que demà no ho està tant, com sempre únicament pel seu propi benefici econòmic, sense tenir en compte les repercussions d'aquestes valoracions en aquest països.
En un món on un President de Generalitat corrupte, surt indemne de tots els seus "xanxullus" i on s'asseu a un jutge a la banqueta dels acusats per fer bé la seva feina!
I així podriem citar una llarga relació de successos que personalment em deixen garratibada, cos sorpresa i esmaperduda diàriament !
Tot i això, nosaltres tenim la gran llet d'haver nascut a Europa, on només per aquest fet, si fa fred, podem encendre la calefacció de casa i per la nit anar-nos a dormir al nostre llit en el qual els llençols fan olor de suavitzant, al nostre pis o casa en el que tenim uns mobles ben bonics on guardar totes les coses que anem comprant, i amb uns armaris farcits amb la roba que ens cal a cada estació i les sabates de la temporada.
Amb una nevera que ens conserva tots els aliments bàsics més els capritxets culinaris que ens comprem per els nostres àpats diaris, un microones que ens escalfarà la llet per al cafè que ens farà la nostra super cafetera últim model.
Amb una rentadora que ens rentarà els nostres apreciats modelets a la temperatura d'aigua que escollim.
Tenim el nostre cotxe aparcat al nostre pàrquing, resguardat de les inclemències del temps, que tindrà més o menys anys, però amb un equip CD d'àudio, i en molts casos a la guantera o bé directament incorporat hi tindrem un navegador GPS per no perdre'ns quan fem una escapadeta de cap de setmana a un poblet en el que hem llogat una caseta per desconnectar.
Malgrat que estem en crisi, no haurem de patir per que ens volen fer una ablació de clitoris, o per si no ens trobessim bé i no tenim medecines i no hi ha cap hospital on vivim, o per haver d'anar a buscar aigua a 15 km a peu i carregats, ni per si ens fan casar amb un home 30 anys més gran al que no coneixem de res, ni tampoc patirem per ser analfabets, ni per si els nostres fills demà podran dinar o no.... Demagògia? No ! Dosis de realitat !!!
Ei de debó, no ens queixem tant.... i valorem més tot el que tenim, que el pessimisme s'enganxa com una pandèmia però no oblidem que l'optimisme també !!! Està demostrat que un estat de tristesa permanent afecta molt negativament al nostre sistema immunològic. No és empresa fàcil, però creieu-me jo soc una experta en lluitar contra la negativitat i com tot, requereix de molt d'esforç diari i bona voluntat, ja sabeu, Roma no es va construir en un dia !
Així que ànims per tots, mirem de trobar l'equilibri entre l'austeritat i el consumisme, entre les utopies i la demagògia, pensem que cada dia que passa és un dia menys que falta per superar la crisi !! Si ho pensem bé, tenim més alegries que les que ens dona el Barça. De tant en tant, deixem de mirar-nos el melic i aixequem una mica el cap per contemplar el cel !
A més, segons les profecies mayes, a finals d'aquest 2012 ens en anem tots a prendre pel sac, doncs el temps que ens quedi, que sigui el més agradable possible no ?? (Amb lo bé que anàvem eh !).
A part de la gent pessimista, aquesta setmana també m'ha succeït, que, un nen d'uns 4 anyets al qual no conec de res, cada dia passa amb la seva mare quan surt del cole per la porta de la meva oficina i entra, em fa un petó em diu bon dia i se'n va amb una rialla d'orella a orella. La vida a vegades te cops genials.
Et pots enfadar perquè les roses tinguin espines o et pots alegrar perquè les espines tinguin roses. Tu decideixes !
Jo intento cada dia triar la 2a opció ! I aquesta setmana hem quedo amb l'anècdota del meu nou petit amic !
Salut i amor !
