Ara que ve nadal i tothom és desitja les millors coses, hi ha qui de tot cor, hi ha qui per protocol, a mi em dona sempre per fer-me la mateixa pregunta.
Perquè no mantenim aquest esperit tot l'any??
La vida ens aniria millor a tots plegats. Aprenem a guardar en un calaix els rancors, aprenem a no malpensar constantment, intentem posar-nos en la pell dels altres. Intentem justificar perquè algú no ens ha respost com voldríem i esperàvem, lluitem per a que la nostra part positiva guanyi sempre a la negativa.
Intentem omplir el nostre dia de pensaments positius, des de que ens llevem, des de que obrim els ulls. Intentem no fer mal a ningú i si ho fem, demanem sempre perdó.
Fem del somriure la nostra bandera, fins que ens facin mals les galtes.
Esborrem els errors del passat no sense haver aprés d'ells, per a no repetir-los. No calen grans gestos. Com deia el Capità Enciam els petits canvis són poderosos !
Estimem sense por d'arriscar-nos a no ser corresposts. Malgrat no ser-ho, haurà valgut la pena. Demostrem la nostra estima als que ens estimen i als que no.
Donem les gràcies per tot, agraïm, agraïm, agraïm i agraïm fins a la sacietat.
Donem les gràcies per tot, agraïm, agraïm, agraïm i agraïm fins a la sacietat.
Besem, abracem, acaronem, entreguem la nostra ànima en tot allò que fem, la resta vindrà donat.
Visquem el present i no ens preocupem pel passat, ja no tornarà, mirem cap al futur amb seny i previsió, però la justa, evitem preocupar-nos per coses que potser no arribaran a passar mai.
Vindran coses molt bones, i coses molt dolentes, perquè això és la vida, la vida de cadascú de nosaltres no és res més que temps. Temps farcit d'experiències.
Tots tenim un temps assignat i el rellotge no s'atura. Visquem de manera que quan el nostre rellotge de sorra estigui a punt de caure-li l'últim gra, estiguem satisfets de nosaltres mateixos i de com hem utilitzat la nostra porció de temps que ens pertocava.
Tampoc no demano tant no ? O potser si?
