El despertador sona, em llevo i corro 5 km molt suaus pel passeig, em dutxo, encenc les noticies mentre esmorzo una torrada i un cafè carregadet, la senyora del telenotícies comença a explicar que a Somàlia hi ha tanta gana que, la gent ha començat a buscar formiguers i obrir-los per a poder treure el gra que hagin pogut emmagatzemar les formigues.
La noticia em fulmina i em treu les poquetes ganes que tenia de menjar-me una torrada a les 8 del mati, peró també em sento culpable si la tiro, així que finalment me la menjo, maleint un dia més veure les noticies mentre esmorzo.
No vull donar l'esquena al món, però hi ha dies que una no està preparada per pair notícies com aquesta a 1a hora del matí. I penso que a vegades s'és més feliç visquent en la ignorància.
Després d'altres noticies de política, la senyora del telenotícies diu que l'obesitat causa a l'any més de 3 milions de morts a tot el món. Aquesta darrera notícia, sumada al nus a l'estomac de l'anterior, em fa creure que definitivament el món s'ha trastocat. Apago la tele ja en tinc prou !
En quina classe de món absurd vivim, que en una banda es moren de gana mentre que a l'altre es moren per menjar massa i malament ????
Sembla que avui el dia no comença gaire bé, miro de no pensar-hi gaire i tiro cap a la feina.
Pel camí miro de donar gràcies interiorment per tenir les coses que tinc, poder alimentar-me bé i sà, poder anar caminant a treballar, poder saludar a les persones que conec, penso en persones que m'estimo i que estant passant molt mals moments. Penso sempre en la meva mare, en les coses que em va ensenyar i em com la trobo a faltar.
Penso en els meus projectes, i en les meves coses. Penso en afrontar una nova jornada de la manera més positiva possible. I penso en la sort que tinc de poder pensar en totes aquestes coses, tot i que a vegades pensi que penso massa !
Salut i amor !
