Aqui mano jo !

Moltes vegades se'ns oblida que nosaltres som els qui dirigim la nostra vida, que nosaltres som lliures d'escollir el que volem i el que no, que podem triar qui o que tenim al costat, tot a la vida està basat en la nostra actitud i les nostres decisions, podem escollir que som, que serem, podem escollir aprendre de les nostres errades i canviar les coses que no ens agraden, es molt trist veure com un mateix o persones properes no prenen(m) el comandament del nostre propi vaixell i anem a la deriva, deixant que siguin els demés i les circumstàncies qui decideixin cap a on prenem el rumb del més valuós que tenim, que és la vida. !

I mentrestant jo poquet a poquet em vaig perdonant.

Em perdono per les vegades que vaig desaprofitar passar més temps amb tu, per les vegades que no et vaig parlar ni tractar com mereixies, per totes les preguntes que no et vaig fer i que mai et podré fer, per totes les coses que no et vaig explicar, per tots els petons i abraçades que ens han robat...

Em perdono per intentar ser el màxim de feliç que es pot ser sense tenir-te al meu costat. Per les vegades que, durant fraccions de segons, encara penso "ara et truco i t'ho explico".

Em perdono per les vegades que la mala llet barrejada amb la tristesa de no tenir-te em fan tenir mal caràcter. Per les persones que m'han decepcionat i per les persones que m'han ajudat. Em perdono per somiar cada nit el que de dia no podrem viure. 

I agafo cada dia el timó més i més fort i m'asseguro de no tornar a deixar-lo anar mai més.


Salut i amor !